dilluns, 19 de maig del 2008
El nostre treball final
diumenge, 18 de maig del 2008
Valoració de l'assignatura
Valoració del blog
divendres, 2 de maig del 2008
La meva vida!
Considero que sóc una noia força normal, agradable i disposada a donar-ho tot pels altres (sobretot per aquells que em fan feliç i millor persona), m’agrada molt la companyia, fins i tot podria dir que sóc bastant dependent. M’agrada escoltar sobretot la gent que crec que em pot aportar alguna cosa, i transmetre una sensació de confiança i suport (aquells que més conviuen amb mi ho poden corroborar). Tinc molta memòria a llarg plaç i a sobre tinc un interès especial per la fotografia, així que puc deleitar-vos amb records varis. També m’ha agradat sempre la televisió i el cinema, algunes de les sèries de dibuixos animats que més he seguit les podreu trobar en aquest document adjunt (si cliqueu sobre les fotografies, anireu a un link on es pot veure un petit video de cadascuna d’elles).
Avui en dia, m’encanta passar temps amb el meu xicot (que si no us fa res, mantindré en l’anonimat), i compartir moments amb la meva família (els meus pares i el meu germà); són uns grans referents i condicionants de la persona que sóc avui.
I aquí comença la meva història...
El meu naixement va suposar una alegria per la família, ja que per part de la meva mare vaig ser la primera criatura, i per part del meu pare la primera nena. Dels primers anys no tinc records, però així relacionat amb la meva educació formal, podria explicar alguna cosa. Quan a la meva mare se li va acabar el permís de maternitat, jo passava el dia amb els meus avis materns, i amb el pas del temps, van buscar una guarderia propera de casa seva. Quan arribava el moment de portar-mi, al girar la cantonada i reconèixer el carrer em posava a plorar, i els meus avis al veure aquella situació tan llastimosa tornaven cap a casa, però amb mi en braços. Al veure que això funcionava em dedicava a repetir-ho cada dia, fins que va arribar un moment en que es van ficar més ferms, pel meu bé.
De la llar d’infants Vailets recordo a la meva mestra Elisenda i algunes manualitats que feiem, també recordo el sorral del pati, on només hi podien entrar 2 o 3 nens al dia (crec que n’hi havia que estaven enxufats... perquè jo no hi vaig poder anar gaires vegades).
Als 4 anys vaig començar a l’escola, una on anaven els meus cosins, l’escola Puigcerver. Allí les coses començaven a anar més enserio, i a sobre entrava a quarts de 8 del matí (perquè els meus pares treballaven i era lluny de casa dels meus avis) al principi tot eren disgustos, però bé m’havia d’acostumar perquè això duraria forces anys. I no marxaria de l’escola fins a quarts de 7 de la tarda, això significa que a part de passar-me moltes hores a la guarderia de l’escola, m’havia de quedar a dinar, quin trauma! Jo era una nena amb petits problemes amb el menjar, i això va ser una odisea per mi i per la meva professora Montse, de la qual, anys després en guardo un bon record (en aquell moment no, es clar).
Allí em vaig trobar amb una nena que vivia al mateix carrer que jo, carrer macià vila, amb qui encara hi mantinc una relació prou maca, la cris que tots coneixeu!
Als 5 anyets vaig començar a fer esport extraescolar, cosa que em va enganxar molt ja que encara en practico.
Tenia forces amistats a classe i ens passavem les hores de pati jugant a futbol, com podeu veure, des de petita ja era poc femenina. (jeje!)
Recordo alguns companys que van deixar l’escola i d’altres que es van incorporar a les nostres vides.
Durant la primària tot anava bé, profes guais, bon rotllo i moltes activitats, però a 5è vam rebre un cop dur (alguns més que altres) el meu avi ens deix degut a un infart, i als pocs dies, el pare d’un dels nostres companys, amb qui em portava molt bé mora de càncer. Tot i ser petits i no ser capaços de valorar-ho tant, cada dos per tres els recordava i em sentia força trista. Però amb el temps tot es supera i així ha estat!
El 1998 comencem la ESO, un canvi prou radical i unes maneres de treballar molt diferents, ara ja ens tractaven com a petits adults. Al primer trimestre me’n van quedar 3! Quin pal! Això significava que la dedicació havia d’augmentar. Fins aleshores passava una mica dels nois en el sentit de mantenir una relació amorosa de parella, però com tot sempre hi ha una primera vegada, i un primer refús...
A part de tenir el meu grup d’amics de classe, també en tenia un altre, el de companyes i companys de bàsquet, va ser amb aquests amb qui vaig començar a sortir, al cinema, a berenar, a veure partits de bàsquet, etç. Els cursos passen i s’aproxima l’ultim curs d’ESO on ens expliquen lleugerament quines possibilitats de futur tenim. És aleshores quan haviem de decidir que fariem de la nostra vida educativa. Vaig optar per fer la modalitat de batxillerat socio-humanística, cosa que em va anar bé i em va fer veure que les matemàtiques i l’organització d’empreses eren el meu fort i m’agradaven. Arriba una decisió una mica rellevant, el tema del treball de recerca, que em fa veure una mica les coses que m’interessen i m’importen i això fa que m’impliqui molt. L’esport és un punt clau, i les dones un altre, per tant es titularia “Les dones i l’esport”, que em permet donar-me compte de moltes coses i encara m’obra més la ment i em fa interessar-me més pel tema.
S’acosta la selectivitat i fa una mica de respecte, però el pitjor és el meu futur. Tenia molt clar que volia anar a la universitat, però no gens el que volia estudiar. Com que les mates m’agradaven molt, la meva idea era fer ADE, però després de rebre una xerrada a classe del psicòleg, vaig dubtar i decidir canviar l’orientació cap a magisteri, ja que les criatures són la meva debilitat. Però ja era massa tard i tenia fets els exàmens, per tant no podria fer pujar la mitjana, i com a cinquena opció afegeixo pedagogia, carrera per la que m’agafen.
Els dos primers anys de carrera van ser durs, ja que no m’agradava el que estava estudiant, però amb els anys li he agafat una mica més de gust a la carrera. I actualment estic reflexionant i meditant sobre el meu futur en el món laboral, en quin àmbit treballar, on fer-ho, quina especialitat,... Estic feta un mar de dubtes!
divendres, 18 d’abril del 2008
Inspector
dilluns, 14 d’abril del 2008
Did you know...?
- Xina aviat es convertirà en el primer país de parla inglesa en el món.
- Durant el transcurs d’aquesta presentació, a U.S.A naixeran 60 criatures, a Xina en naixeran 244, i a l’India en naixeran 351.
- El septembre de 2006 hi havia sobre 106 milions d’usuaris enregistrats a MySpace.
- Si MySpace fos un país, seria l’onzè més gran del món, entre Japó i Mèxic.
- El nombre de missatges enviats i rebuts cada dia excedeix la població del planeta.
- El Departament de Treball dels Estats Units estima que els joves d’avui en dia hauran tingut de 10 a 14 treballs diferents als 38 anys.
- Segons el Departament de Treball dels E.E.U.U. 1 de cada 4 treballadors treball per una companyia amb un contracte temporal inferior a un any.
- S’estan formant a estudiants per treballs encara inexistents, que utilitzaran tecnologies que encara no s’han inventat per solucionar problemes que no sabem que ho puguin ser.
Quines coses més curioses, oi?
dimarts, 1 d’abril del 2008
Una educació a l'alçada de la societat del s. XXI
Aquesta reforma ha de ser estructural i poder cobrir totes les parts que intervenen en l'educació, centres, docents, directius, recursos, etç.
La suma de tot això serà una oferta d'educació de qualitat a la societat, amb una major implicació i dedicació per part del centre. L'equip directiu i el professorat prenen decisions junts.
dilluns, 10 de març del 2008
divendres, 7 de març del 2008
L'evolució de l'educació
Amb el temps tot canvia, des de la societat en si fins a les finalitats dels sistemes educatius, passant pels recursos i alternatives existents. Ens hem d’adaptar al moment i adequar el que tenim per seguir endavant i omplir-nos de coneixements que ens permetran ser més crítics i lliures. Cada vegada més exercim un paper més decisiu sobre el nostre aprenentatge, sobre la nostra educació i de maneres més humanes i properes a la realitat que ens envolta.
Els avenços produïts en el camp de la tecnologia, les seves capacitats, pssibilitats i potencialitats per transmetre informació, creen canvis importants sobretot en el primer món.
En l’àmbit escolar es disposa de noves víes de comunicació que estan transformant les tradicionals formes d’accés i difusió del coneixement. Internet és una realitat i un repte que pot multiplicar l’acció educativa, però hem de ser consicents que ha d’haver-hi una nova configuració del procés didactic i metodològic, per tant ha de canviar l’organització de les escoles fent-la més flexible, fortificant la funció formativa del docent enlloc de la instructiva.
dilluns, 3 de març del 2008
Mapa conceptual de l'article
divendres, 22 de febrer del 2008
Sempre hi ha dos punts de vista
dimarts, 12 de febrer del 2008
Com anem de coneixements previs?
I la metodologia? Camí mitjançant el qual s’arriba a algun lloc o un conjunt de procediments (o “manera d’obrar”) per tal d’obtenir un coneixement ben fonamentat
I les tècniques d’ investigació? Són els Instruments per recollir informació. Aquests Instruments poden ser l’enquesta, l’entrevista, a través de la observació, etc.
1. Plantejament del problema
2. Revisió de les aportacions prèvies
3. Formulació d’hipòtesis
4. Plantejament de l’estudi
· Definició de les variables
· Metodologia
· Mostra de l’estudi
· Recollida de dades
· Anàlisi de dades - resultats
5. Conclusions
6. Plantejament de nous problemes
Enumera quatre característiques de la metodologia quantitativa:
Validesa externa
Validesa interna
Fiabilitat
Objectivitat.
Credibilitat
Transferibilitat
Dependència
Confirmació
Instruments per la recollida de dades qualitatives :
Entrevistes lliures i dirigides
Enquestes amb preguntes obertes
Observació fenomenològica
Interpretació de documents.
Instruments per la recollida de dades quantitatives :
Entrevistes tancades (qüestionari)
Enquestes amb preguntes limitades
Observació experimental.
CSI Education a la URV
L’arrelament i el desenvolupament de la investigació educativa en els diferents països no es produeix simultàniament, sinó que depèn de cada context, de les condicions polítiques i socials específiques.
L’expansió i desenvolupament de la investigació educativa es manifesta en diferents nivells: productivitat, orientacions, infraestructura, metodologia i temàtiques.
En la reforma del sistema educatiu la investigació educativa es objecte d’un tractament específic, a més de constituir un dels eixos bàsics de la mateixa. Es considera imprescindible per a la innovació educativa i per a la millora de la qualitat de l’ensenyament. A ella se li encomana: -proporcionar dades que facilitin la presa de decisions en diferents àmbits de l’administració i gestió i, -evaluar els processos d’innovació, programes i centres.
Una altra finalitat es centra en millorar la qualitat de l’ensenyament, mitjançant el desenvolupament de models d’activitat educativa experimentats, refinament dels mètodes i materials didàctics i la generació d’una actitud crítica en el professorat.
En la investigació educativa nombrosos autors distingeixen com a enfocaments metodològics bàsics el quantitatiu i qualitatiu. A més d’aquests, no podem oblidar la perspectiva crítica com a alternativa que va ocupant progressivament un lloc cada vegada més destacat en la investigació educativa.
Els paradigmes d'investigació educativa segons les seves posicions teòriques són:
Els mètodes d’investigació segons Echevarría (1983), Bartolomé (1988) i Salinas ( 1991), poden ser els següents:
Descriptius: El seu objectiu és destribuir l’estructura dels fenòmens i la seva dinàmica; identificar aspectes rellevants de la realitat. Es poden utilitzar tècniques quantitatives i qualitatives.
Trobem els estudis observacionals, l’anàlisis del contingut, els estudis etnogràfics, la investigació-acció, la investigació per enquesta i el mètode comparat.
Explicatius: A més d’escriure el fenòmen tracten de buscar l’explicació del comportament de les variables. La seva metodoogia és basicament quantitativa i la seva finalitat és el descobriment de les causes.
Predictius: Tracten de predir els fenòmens, generalment després d’haver-los explicat. Per predir es basen en la regressió múltiple o l’anàlisis causal. La metodologia és basicament quantitativa.
Experimentals: Expereriments que pretenen aconseguir explicacions causals dels fenòmens. Aquí el més fonamental és controlar el fenòmen. S’utilitzen mostres representatives de subjectes, control de variables, anàlisis quantitatiu de dades, etç. Podem trobar els mètodes experimentals i els quasiexperimentals.
divendres, 8 de febrer del 2008
Benvingudes!
De moment aquest és el meu blog de classe! Si teniu algun consell m'agradaria que opinessiu, gràcies!!