La forta expansió de l’educació per tot el món ha generat la necessitat d’estudiar problemes molt diversos de forma rigurosa i pràctica. Això ha propiciat l’exploració, crítica i reflexió de nombroses qüestions metodològiques així com l’interès per un apropament de la investigació a les pràctiques educatives.
L’arrelament i el desenvolupament de la investigació educativa en els diferents països no es produeix simultàniament, sinó que depèn de cada context, de les condicions polítiques i socials específiques.
L’expansió i desenvolupament de la investigació educativa es manifesta en diferents nivells: productivitat, orientacions, infraestructura, metodologia i temàtiques.
En la reforma del sistema educatiu la investigació educativa es objecte d’un tractament específic, a més de constituir un dels eixos bàsics de la mateixa. Es considera imprescindible per a la innovació educativa i per a la millora de la qualitat de l’ensenyament. A ella se li encomana: -proporcionar dades que facilitin la presa de decisions en diferents àmbits de l’administració i gestió i, -evaluar els processos d’innovació, programes i centres.
Una altra finalitat es centra en millorar la qualitat de l’ensenyament, mitjançant el desenvolupament de models d’activitat educativa experimentats, refinament dels mètodes i materials didàctics i la generació d’una actitud crítica en el professorat.
En la investigació educativa nombrosos autors distingeixen com a enfocaments metodològics bàsics el quantitatiu i qualitatiu. A més d’aquests, no podem oblidar la perspectiva crítica com a alternativa que va ocupant progressivament un lloc cada vegada més destacat en la investigació educativa.
Els paradigmes d'investigació educativa segons les seves posicions teòriques són:
L’arrelament i el desenvolupament de la investigació educativa en els diferents països no es produeix simultàniament, sinó que depèn de cada context, de les condicions polítiques i socials específiques.
L’expansió i desenvolupament de la investigació educativa es manifesta en diferents nivells: productivitat, orientacions, infraestructura, metodologia i temàtiques.
En la reforma del sistema educatiu la investigació educativa es objecte d’un tractament específic, a més de constituir un dels eixos bàsics de la mateixa. Es considera imprescindible per a la innovació educativa i per a la millora de la qualitat de l’ensenyament. A ella se li encomana: -proporcionar dades que facilitin la presa de decisions en diferents àmbits de l’administració i gestió i, -evaluar els processos d’innovació, programes i centres.
Una altra finalitat es centra en millorar la qualitat de l’ensenyament, mitjançant el desenvolupament de models d’activitat educativa experimentats, refinament dels mètodes i materials didàctics i la generació d’una actitud crítica en el professorat.
En la investigació educativa nombrosos autors distingeixen com a enfocaments metodològics bàsics el quantitatiu i qualitatiu. A més d’aquests, no podem oblidar la perspectiva crítica com a alternativa que va ocupant progressivament un lloc cada vegada més destacat en la investigació educativa.
Els paradigmes d'investigació educativa segons les seves posicions teòriques són:
- El positivisme. Amb una naturalesa de la realitat única, fragmentable, tangible i simplificada; la seva finalitat de la ciència i la investigació és explicar, controlar, dominar i verificar; el seu tipus de coneixement és tècnic i a partir de lleis nomotètiques; els rols dels valors de la investigació són la neutralitat, el rigor de les dades i lliures de valors; segons la teoria i pràctica educativa, la separació i la teoria normativa i generalitzable; i referent a la relació investigador-objecte d'investigació es troben distanciats i independents.
- L'interpretatiu. Que té una naturalesa de la realitat múltiple, intangible i holística; amb una finalitat de la ciència i la investigació basada en la comprensió de les relacions internes i profundes, i el descobriment; el tipus de coneixement és pràctic, i està basat en explicacions ideogràfiques; els rols dels valors de la investigació reben les influències dels valors en el procés d'investigació explícits; la teoria i pràctica educativa es regeix per la interpretació i aplicació unides; i la relació investigador-objecte d'investigació és totalment interactiva entre els dos.
- El crític. Té una naturalesa dinàmica, evolutiva i interactiva; la seva finalitat és contribuir a l'alteració de la realitat, el canvi; el tipus de coneixement és emancipatiu, i dóna explicacions de les accions que impliquen una teorització de contextos; el rol dels valors mostra que la ideologia i els valors estan darrere de qualsevol tipus de coneixement, i considera que té els valors integrats; la teoria i pràctica educativa constitueixen un tot inseparable; i en aquest cas veiem que l'investigador és alhora objecte d'investigació.
Els mètodes d’investigació segons Echevarría (1983), Bartolomé (1988) i Salinas ( 1991), poden ser els següents:
Descriptius: El seu objectiu és destribuir l’estructura dels fenòmens i la seva dinàmica; identificar aspectes rellevants de la realitat. Es poden utilitzar tècniques quantitatives i qualitatives.
Trobem els estudis observacionals, l’anàlisis del contingut, els estudis etnogràfics, la investigació-acció, la investigació per enquesta i el mètode comparat.
Explicatius: A més d’escriure el fenòmen tracten de buscar l’explicació del comportament de les variables. La seva metodoogia és basicament quantitativa i la seva finalitat és el descobriment de les causes.
Podem veure diferents grups, l’estudi de casos, els mètodes comparatius casuals, els estudis correlacionals, les estudis causals i els longitudinals.
Predictius: Tracten de predir els fenòmens, generalment després d’haver-los explicat. Per predir es basen en la regressió múltiple o l’anàlisis causal. La metodologia és basicament quantitativa.
Experimentals: Expereriments que pretenen aconseguir explicacions causals dels fenòmens. Aquí el més fonamental és controlar el fenòmen. S’utilitzen mostres representatives de subjectes, control de variables, anàlisis quantitatiu de dades, etç. Podem trobar els mètodes experimentals i els quasiexperimentals.
Predictius: Tracten de predir els fenòmens, generalment després d’haver-los explicat. Per predir es basen en la regressió múltiple o l’anàlisis causal. La metodologia és basicament quantitativa.
Experimentals: Expereriments que pretenen aconseguir explicacions causals dels fenòmens. Aquí el més fonamental és controlar el fenòmen. S’utilitzen mostres representatives de subjectes, control de variables, anàlisis quantitatiu de dades, etç. Podem trobar els mètodes experimentals i els quasiexperimentals.
Aquí us fico un parell de direccions web on es pot trobar l'actualitat de la investigació educativa, per part de l'institut de ciències de l'educació i a nivell més general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada